Introducció al projecte
“El teu cor està partit amb el lloc on has nascut i el lloc on estàs en el present.”
Les primeres migracions al Poble-sec procedien en gran part de la Catalunya rural. Moltes persones arribaven a la ciutat en creixement buscant feina o la possibilitat d’establir petits negocis, com botigues, tallers o cellers, en els quals invertir alguns estalvis. La crida del sector del Paral·lel també va atreure persones dedicades a l’espectacle, incloent-hi actors, ballarines, cantants, modistes i tramoies. A més, hi havia oferta laboral en empreses com La Canadenca o en tallers del ram del metall i de la fusta.
Amb la proximitat de l’Exposició de 1929 i altres obres públiques, com la construcció del Metro, l’oferta de treball es va ampliar i va arribar gent de València, Múrcia i l’Aragó proper. Més endavant, especialment durant la postguerra, van arribar persones de la resta de l’estat espanyol, com Andalusia, Extremadura i Galícia.
Avui dia, la diversitat al barri és notable, tan sols superada pel Raval en nombre de procedències. Aquesta diversitat ha contribuït a la vitalitat de les escoles, amb un increment de matrícula. Al Poble-sec trobem comunitats de pakistanesos, indis, magrebins, xinesos i llatinoamericans de diferents països, com Argentina, Mèxic, Perú, Colòmbia, Bolívia i Hondures. Al mateix temps, ha crescut la població procedent de països en recessió econòmica, com el sud d’Itàlia. Per motius de feina o estudis, també hi ha joves d’altres països europeus, com Anglaterra. Aquesta diversitat aporta riquesa, oportunitat i esperança al barri.
Malgrat que Poble-sec, en comparació amb altres zones o ciutats, es pot considerar força segur, encara existeix una certa percepció negativa davant dels canvis. L’habitatge ha millorat, però també s’ha encarit i han proliferat els habitatges turístics, no sempre prou controlats.
Per tot plegat, és fonamental donar a conèixer la situació, les aspiracions i el tarannà de totes persones que habiten al barri, fomentar l’establiment d’espais participatius i destacar la tasca excel·lent de les escoles en les darreres dècades. El Paral·lel, encara que no pugui ser el que era, encara ofereix una oferta cultural rellevant en comparació amb la resta de la ciutat. A més, Montjuïc és un pulmó vital per a un barri amb una gran concentració humana.
Finalment, és essencial reconèixer les profundes motivacions que sovint empenyen les persones a buscar un lloc de pau on viure dignament. Per això, cal valorar aquesta coexistència multicultural i, a través dels reflexos que proposem en aquest projecte, descobrir imatges de proximitat entre unes i altres: la convivència entre totes és una font de riquesa i diversitat per al barri.
Veïna
“Crec que soc més de Poble-sec que d’allà, tinc més records d’aquí del barri i d’Espanya, que del meu país.”
Veïna
“El Poble-sec sempre ha estat un barri d’acollida, de gent, que vol saber dels altres, que hi ha molta relació.”
Veïna
“Vaig néixer el 8 de gener de 1939, que és quan va acabar la guerra. El meu pare era militar, però era de la República i van haver de migrar a Andorra.”
Veí
“Vaig venir aquí per un motiu interessant perquè bàsicament havia conegut l’amor de la meva vida amb qui estic casat.”
Veí
“I jo també ho penso, ho penso, és a dir, que ma casa de moment, o sigui el que sento que és com “meu” és aquí.”
Veí
“Suposo que quan es viu en un barri o una finca és diferent, perquè no, ens coneixem molt bé, a diferència de quan estem en contacte amb la gent del barri amb el tema de feina o pel tema del negoci.”
Veïna
“El meu pare va treballar a l’exposició de Montjuïc i em varen posar a l’Escola Bosc, vaig estar-hi fantàsticament, una mestra fantàstica, uns companys que també, unes companyes, que érem totes noies.”
Veí
“I em van portar amb dos anys, l’any de la nevada, al mes d’aterrar aquí a Barcelona, va nevar, la nevada del 62, la més grossa.”
Veí
“Ara hi ha un altre tipus de vida, et passeges amunt i avall quan estan les terrasses plenes i sents parlar idiomes molt diferents. És clar, això ha canviat.”
Veïna i veí
“Quan vam entrar aquí, tota la família coneixia els meus sogres i tot això. Tots els veïns. Eren molt coneguts els meus sogres. Tothom els coneixia. I també vam tenir bones relacions amb la resta de l’edifici. I més la gent del voltant també.”
Veïna
“El més positiu ha estat això d’anar generant una quantitat de vincles que mai no em vaig esperar que tindria en una ciutat.”
Veí
“Soc un dels primers que van batejar a l’església de Sant Salvador d’Horta, que era a la muntanya, no era on és ara al carrer Poeta Cabanyes.”
